-publicat a la revista Ekke-

Trekking LIFE Alps Dolomites: per a una vida més conscient

A unes muntanyes i valls patrimoni de la humanitat considerades per Reinhold Messner com a obres d’art, hem anat a posar focus actiu en nosaltres mateixos, a dedicar-nos més atenció: la respiració, les sensacions del cos, la immensitat dels pensaments, la profunditat i missatges de les emocions. El repte: fer-ho superant els 9.000 metres de desnivell positiu acumulat i els 135 quilòmetres de recorregut del Trekking LIFE Alps Dolomites. I ho hem aconseguit, fins i tot sobreposant-nos a l’adversitat.

Sentir la immensitat. Des de la finestra del mini-bus l’horitzó s’anava apropant bruscament cap a una mirada atònita, il·lusionada i temorosa del repte que afrontaríem dia rere dia, a partir de demà. Parets de calcària flanquejaven profundes valls, i l’aigua fugia dràstica d’allà on anàvem, la base del massís de la Marmolada (3.343 metres), des d’on ja, a peu, i amb una mitja de 11 kg a la motxilla, començava el nostre trekking.

Respirar. Prendre consciència de la sensació d’inspirar. Lenta i profundament. I de la sensació d’expirar. Prestar atenció a aquest simple i essencial mecanisme de la nostra vida, i fer-ho amb aplicació esportiva: d’anar al nostre ritme, d’optimitzar la nostra energia, de buidar el cap de pensaments superflus, de centrar-nos. Així vam plantejar les primeres jornades i totes les grans pendents a superar. No resultava fàcil. Es curiós com sovint allò més important ho deixem de banda enduts per les presses o la rutina del dia a dia.

Observar i connectar amb l’entorn. Pujant cap a les Cinque Torri i el cim de Lagazuoi (2.835m), antigues trinxeres i vies ferrades ens recordaven que la humanitat poseeix també la capacitat de destruir i destruir-se, doncs aquest va ser un dels fronts de la primera Guerra Mundial. Especialment estàtic per lo abrupte del terreny, ambdós bàndols pràcticament només van poder mantenir posicions a un o altre costat de cada muntanya. Aturar-nos a sentir el nostre voltant, encara que només fos en breus instants, ens apropava a la magnitud de la natura, com una entitat viva i eterna. Els paisatges eren espectaculars; els refugis, còmodes; la companyia, molt grata; i el menjar, força gustós.

Què t’ha suposat aquesta experiència? Testimonis

 

“Centrar-me en lo que és important, dedicar-li temps i enfocar-me en quelcom concret”

“Prendre més consciència, superació personal”

“Bagatge a la vida, -tú puedes!-”

“Equilibri”

“Una experiència que la vius des de dintre, cadascú veu una muntanya diferent”

“Alegria inmensa, en vull més”

“Super-experiència, un espectacle de la natura”

“Nosaltres formem part del paisatge, gratitud”

“Cada dia és un repte, és una manera de créixer”

“Ideal per a connectar amb la natura i desprès a la resta de la meva vida”

“Ets tu el que camina i porta la motxilla”

“Desconnectar, deixar l’estrès lluny”

“Miris on miris tot és com una postaleta”

“Poder parar i dedicar-se atenció”

“D’aquelles vacances que te’n recordes tota la vida”

Meditar i gaudir del silenci. La profunda i solitària vall de Travenanzes era una de les etapes fortes de la ruta, per la combinació del seu desnivell negatiu continuat (1.500 m), per la seva distància (19 km) i per l’acumulació de cansament de les jornades anteriors. A més a més, acabava en forta pujada. Encara sense haver sobrepassat el 50% de la ruta, el cap començava a generar algun pensament boicotejador: Podré acabar-la? M’aguantaran els peus? O els genolls? Estarà tot bé a casa? I a la feina? Estic endarrerint al grup?… era molt important mantenir el cap equilibrat i enfocat en les sensacions, aprenent a mesurar l’esforç cap a un millor rendiment individual i grupal. Meditacions sobre la respiració i les sensacions ens van ajudar a l’autogestió necessària per continuar gaudint.

Superació i consciència corporal. Quan te n’adones que estàs superant la meitat del repte que tens entre mans, tot el que t’ha impulsat fins aquí –la visió del punt d’arribada– es torna més clara. I si a més ho simbolitzes ascendint el cim de Lavinores (2.510 m), amb 360 graus de joia i agraïment al teu voltant, el pit s’unfla i s’eleva. La tarda, a més, la vam dedicar a exercicis de propiocepció i consciència corporal. Agraint a cada part del nostre cos que ens hagués dut fins aquí i alhora encoratjar-les per seguir endavant.

Resiliència i gestió d’expectatives. Vall rere vall el trekking ens mostrava diferents paisatges, cultures i tipus de cervesa. L’impacte de l’hermetisme propi de cada gran vall en regions muntanyoses tant extenses com els Alps Dolomites era palpable fins i tot en el tipus de menjar. A un dels dos equips amb els que vam recórrer la ruta, de sobte la meteorologia va canviar: la pluja i la neu ens van acompanyar durant els 3 dies següents. En el context d’un trekking, si plou durant tot el dia, comporta afrontar incomoditats doncs és difícil assecar tota la roba als refugis, i també perquè ja sigui per condensació o per col·lapse de l’impermeable acabes caminant si amb la roba humida, o molla. Els paisatges no deixen de ser més salvatges i autèntics però, això sí, les vistes no són les mateixes. Vam passar al costat de les colossals Tre Cime di Lavaredo, mítiques també per haver sigut considerades durant molts anys com a no-escalables, i tot i no gaudir plenament de la seva vista, vam acceptar el moment amb motivació per adaptar-nos a les circumstàncies. Mai havíem caminat tant mullats –literalment de dalt a baix- durant tant de temps, i, malgrat tot, arribar tant satisfets al següent càlid i acollidor refugi.

Tots plegats vam acabar assolint els objectius: completar la ruta, gaudir de l’experiència i aprendre des de la pràctica per a una vida més conscient. Amb la mirada nostàlgica del Llac de Sorapiss i de l’imponent Monte Cristallo, el trekking arribava a la seva fi a Cortina d’Ampezzo. Agraïts als Dolomites, els 10 dies de caminar pas a pas carregant amb lo mínim i enmig d’una natura espectacular van donar pas a una altra mena de bellesa i de ritme: Venècia, ciutat única al món per la seva història, art i constitució, i que vam assaborir descobrint curiositats tals com que és la fusta provinent dels Dolomites la que fonamenta gran part de la ciutat. Un final que va tancar el cercle i que va posar, sens dubte, la cirereta a un viatge inoblidable.

I enguany.. NOVETAT:  PATAGONIA!!

Pablo Lapuente i Toni Abelló
El Pablo és Coach/formador i el Toni és formador i dissenyador de continguts. Desenvolupen habilitats d’ Intel·ligència Emocional i Lideratge a LIFE Leadership School, des d’on proposen cursos de comunicació, resolució de conflictes, coaching,.. Trekkings formatius a països com Nepal, Perú, Patagonia.. Campaments per a adolescents als Pirineus i Formacions per a Empreses i equips de directius des de La Escuela de Liderazgo by Edurne Pasaban. També son guies de muntanya i piragüisme