Trekkings Perú LIFE: persones comuns assolint un repte extraordinari

A finals del passat estiu l’esperit de SUPERACIÓ i AVENTURA – en majúscules- ha portat a alguns socis/es del gimnàs Ekke i a altres viatgers amants del trekking fins a molt a prop del sostre andí del Perú.  En format d’expedició formativa i de la mà de LIFE Leadership School, persones comuns han assolit un repte extraordinari, recorrent 100 km i superant els 5.000 metres d’alçada al voltant del massís de l’Ausangate, la cinquena muntanya més alta del Perú. Aquest és un relat d’aquesta inoblidable experiència. Questi brevi allenamenti di bodybuilding si adattano a quasi tutti i programmi vermodje il miglior programma di allenamenti di bodybuilding: bodybuilding femminile – juliette bergmann.

Sota infinits anys d’història, cultura i petjades, a través de la sang, el treball, la vida i la mort. A través de la duresa de la calor equatorial d’allò que es considerà el melic del món, i del fred gèlid i àrid de l’altiplà. Per sobre de l’oblit imperial i de la ingenuïtat de la nostra mirada, per sobre dels dràstics contrastos, viu una terra immensa, complexa, arrelada a ambdós costats dels Andes, on a les muntanyes més altes hi viuen els Apus, on la Pachamama fa fluïr la energia que tot ho conté, que tot ho entrega, que tot s’ho emporta.

Quan més gran és el repte que afrontem, major és el potencial de superació

Viatjàvem al Perú amb tres propòsits per aquest trekking formatiu: completar tot l’itinerari programat amb seguretat, gaudir d’unes vacances diferents i aprendre sobre el fomentar el millor en els altres des del lideratge relacional. Cada pas, cada dia, ens havia d’apropar a un estat de major repte: més alçada, menys confort, canvis de menjar, temperatures més baixes, cansament acumulat,  adaptació a la resta de companys d’equip… precisament quan més gran és el repte que afrontem, major és el potencial de superació.

Ara bé, qualsevol repte d’una banda requereix preparació i disposició per assolir-lo, i d’altra implica l’acceptació del risc a fallar, de la incertesa sobre la plena consecució. Aquests són ingredients bàsics de l’aventura. I de les sensacions que ens fan sentir vius, presents.

La primera part de l’itinerari consistia en aclimatar-se i explorar la cultura de l’imperi Inca. Vam partir de la històrica ciutat del Cuzco, hereva de l’epicentre social, cultural i polític dels inques i del colonialisme, que és avui mestissa, andina i turística. Els seus 3.400 metres sobre el nivell del mar són la capçalera del Valle Sagrado i tots els centres arqueològics que el composen: un patrimoni cultural que avui en dia encara s’està estudiant i fins i tot ampliant, amb la recerca de nous jaciments. L’imperi incaic va deixar la seva petjada ben impresa al territori: ciutadelles, fortificacions, temples d’adoració al sol, centres de recerca en agricultura i, per suposat, tot allò que la seva llengua no escrita no va arribar a transmetre per mancança d’interès, sensibilitat o humilitat dels colonitzadors.

La preparació proposada s’havia plantejat com una reproducció de les condicions que ens havíem de trobar durant el trekking formatiu, d’una manera progressiva i no extrema durant els 5 mesos previs: posar a proba tot el material, entrenar el cos a assumir càrregues i volums de treball previstos i a nivell mental experimentar sensacions que tindríem durant l’expedició, com el dormir en tenda de campanya, el fred, l’esforç o l’adaptació. Com cadascú s’havia preparat de forma diferent havia arribat l’hora de disposar-nos al factor equip. Cadascú era un ventall d’opcions per a la resta, cadascun dels membres de l’equip érem, a la fi, el millor recurs disponible per assolir els tres propòsits comuns.Questi brevi allenamenti di bodybuilding si adattano a quasi tutti i programmi vermodje il miglior programma di allenamenti di bodybuilding: bodybuilding femminile – juliette bergmann.

Cadascú era un ventall d’opcions per a la resta, cadascun dels membres de l’equip érem, a la fi, el millor recurs disponible per assolir els tres propòsits comuns

Poc a poc ens apropàvem a la primera gran fita: la ciutat de l’elit Inca, Machu Picchu. Amb un dels dos equips ens va sobtar una vaga dels agricultors, que havia tallat l’accés rodat que havíem de recórrer en 4 punts diferents. Vam establir noves possibilitats, els riscos i costos de cadascuna, i vam escollir l’opció més aventurera. Va suposar un llarg dia de sorpreses: viatjar a bord d’un camió de càrrega, netejar el camí de barricades, creuar el riu Urubamba en tirolina, caminar de nit i en absoluta solitud, amb acceptació, oberts al canvi i adaptant-nos al que se’ns va anar presentat al davant. I ho vam afrontar, i ens va unir, i vam gaudir.

Machu Picchu és espectacular. Amb la il·lusió que dóna explorar un indret reconegut com una meravella del món, el temps ens va acompanyar i vam pujar a una de les dues muntanyes que el contenen, el Huaynapicchu. Ja quedava molt poc per començar el trekking al voltant de l’Ausangate, i mentalment ja anàvem deixant enrere els “luxes” de dormir a un llit, menjar a restaurants o fer servir confortables lavabos. Ens esperava la intimitat i dramatisme dels Andes, paisatges impossibles, sensacions úniques… L’autenticitat trucava a la porta personal de cadascú, amb un mirall a la mà.

Havent carregat la nostra furgoneta amb el material necessari pels 8 dies d’expedició s’afegia a l’equip el cuiner. Els arrieros –que porten el cavalls de càrrega i munten i desmunten el campament– ens esperaven a Coñamuro, a 3.890 metres d’alçada des d’on començava el gran repte conjunt. L’expedició emprenia els seus primers passos.

Aquell primer dia, dormint ja en tendes de campanya, menjant cuy (una mena de conillet d’índies típic dels Andes), contant amb una senzilla latrina i sense cobertura mòbil per la resta de dies, l’essència de l’aventura provocava ja projeccions tant d’excitació vers lo salvatge com de respecte a l’absència de comoditats. L’equip i cadascun dels seus components afrontarien cada dia una nova fita que superaria l’anterior, canvis, adversitats i recompenses disponibles només en el present.

En el moment en que ens trobàvem el factor psicològic tant a nivell individual com col·lectiu era la clau. Un bon ambient, humor, curiositat per descobrir i deixar-se sorprendre, disposició a adaptar-se als demés, estar pendent els uns dels altres o contribuir als objectius grupals facilitaria una millor adaptació a l’alçada, una connexió més profunda amb les muntanyes, i una major capacitat de sobreposar-nos a les adversitats.

Els paisatges eren d’ensomni. Gel en totes les vessants del massís, roca i terra de tots els colors en contrast amb un cel blanc i blau. Corriols d’aigua on retornar la vida a uns peus fatigats. Estanys celestes i immensitat que convidava a anar més enllà, més endins, a agrair, reconèixer, somriure i abraçar el moment.

A nivell físic, estàvem responent bastant bé, tot i que alguns no es trobaven al seu 100%. El mal d’alçada va estar present en grau lleu i moderat en alguns dels membres de l’equip. Vam gestionar insuficiències respiratòries esporàdiques, mals de cap, debilitat, falta de gana… Era vital vetllar per una hidratació contínua, descansar a la nit sense passar gaire fred i progressar a poc a poc pensant que quedava molt per endavant.

Cada matí fèiem un ritual per sol·licitar a l’Apu Ausangate ­–Déu de la muntanya–, permís de pas i agraïment, a més de les peticions que cadascú volgués afegir-hi, en silenci. La Tina –la guia peruana que ens va acompanyar d’inici a fi d’aquesta aventura– ens donava 3 fulletes de coca (planta sagrada dels Andes) que preníem amb les puntes dels dits i orientàvem cap al cim de l’Ausangate, bufant 3 cops mentre repassàvem mentalment les nostres pregàries. Més enllà de les creences personals, no només vam respectar la cultura local si no que també vam ser-ne partícips de forma activa.

Cada Abra (coll de muntanya en llengua quechua) que superàvem era motiu de celebració, d’abraçades i moltes sensacions. Personalment suposava una motivació extraordinària. Però el que es feu pràcticament inexplicable va ser l’emoció profunda, complerta i vibrant que vam sentir cada cop que vam fer cim per sobre dels 5.000 metres. Pensant en allò que ens havia dut tant lluny, amb tants passos i esforç, tenint presents a persones molt especials o simplement sentint una connexió profunda amb el moment. Potser ens costa de veure el nostre propi potencial i capacitat interior, i és aleshores quan més evidentment es manifesta. A més, ser testimoni de la superació d’una altra persona en directe és un privilegi.

Ser testimoni de la superació d’una altra persona en directe és un privilegi

En moments de solitud, descans, reflexió o de posades en comú, mirar una mica enrere ens fica en perspectiva i ens ajuda a entendre’ns millor. Si, a més, aquest exercici es fa des d’un indret elevat com un cim o un coll, mirant físicament enrera al camí recorregut, és més fàcil sentir-se orientat. Tot es veu segons ho miris. Reconèixer des d’on estem mirant i comprendre que tots tenim la nostra pròpia manera de mirar és un exercici alliberador.

Tot es veu segons ho miris. Reconèixer des d’on estem mirant i comprendre que tots tenim la nostra pròpia manera de mirar és un exercici alliberador

Vam dinar en paisatges impossibles, vam passar per la Montaña de Colores, vam afrontar i superar neu, pluja, vent, fred i calor. També el tràngol d’una evacuació preventiva, amb final feliç. Cims, colls, gel i aigua… Vicuñas, vizcachas, alpacas i llamas… Infinits estels en cels d’ensomni… I, pas a pas, present a present, ho vam aconseguir, junts.

Nostàlgics, estranys, ens vam acomiadar de les muntanyes sagrades per posar rumb a Paracas i las Islas Ballesta, a l’oceà pacífic, on culminaríem aquest viatge difícil d’oblidar.  Allà vam descobrir més bellesa i abundància observant la fauna marina a tocar d’un immens desert. Més contrastos extrems tot just abans de fer el darrer sopar a Lima, celebrant els darrers 18 dies d’aventura i també la que ens esperava davant nostre.

Fluent en la energia que tot ho conté, que tot ho entrega, que tot s’ho emporta.

Més sobre Lideratge i Intel·ligència Emocional en aquest blog, segueix-nos a fbk o a la nostra Newsletter –introduïnt el teu nom i email al peu d’aquesta pàgina-

Coneix experiències inspiradores: els nostres cursos i tallers d’ Intel·ligència Emocional i Lideratge a la Natura!

Pablo Lapuente i Toni Abelló
El Pablo és Coach / formador i el Toni és formador i dissenyador de continguts. Desenvolupen habilitats d’Intel·ligència Emocional i Lideratge a LIFE Leadership School, des d’on proposen Trekkings formatius a països com Nepal i Perú, Campaments per adolescents als pirineus i Formacions per a empreses. També són Guies de Muntanya i col·laboren a la secció d’Ekke Natura de l’Ekke.